tan fort i profund,com onades que colpegen la roca
i rebenten en un fragorós ressò.
T’he pensat tan apassionat,
com vells amants oblidats,
en anhelats petons prohibits
i en ombres eixutes unides.
T’he pensat tant,
en els anys i les nostàlgies,
en les somnolències,
en els colibrís,
en els passadissos,
en aquella olor a tabac,
en la mandra, en la tristor.
T’he pensat tant,
enyorant els llavis partits,
en les taules buides,
en les converses taciturnes.
I és que t’he pensat tant,
que m’oblides,
i veure’t amb ell em fa feliç.
...d’alguna manera.
Un agradecimiento a Ana, por la traducción del poema al catalán.
